Category Archives: el dia a dia

setmana de bojos…o com sobreviure a una cama immobilitzada amb 3 nenes a casa

Per tal de superar aquest trĂ ngol i que es converteixi en un petit acte d’heroĂŻcitat quotidiana, cal que convergeixin diferents factors que intentarĂ© exposar el mĂ©s fidelment possible:

1. (el mĂ©s important!) tenir un maridet com el que tinc, apanyat com ell sol, que a mĂ©s d’haver-se encarregat de quasi totes les tasques domèstiques, ha estat per elles com mai i m’ha sabut cuidar i estar per a mi de la millor manera. Ole per super J, el meu pĂşblic reconeixement des d’aquĂ­ perque ets el number one!

2.tenir una extensa xarxa familiar que, quan cal, s’organitza i arriba a tot arreu. MoltĂ­ssimes grĂ cies a tots, us estimo moooolt!!

3. tenir unes nenes, que, només quan és necessari (repeteixo: NOMÉS), poden arribar a ser molt col.laboradores (aviam si els hi dura!)

4.ser prou Ă gil amb les crosses i anant a peu coix per anar fent les petites i inacabables tasques de ser tanta colla a casa, esquivant joguinetes i Laietes que intenten agafar-se a la cama perque la veuen diferent.

4. grans dosis d’alegria i vitalitat per anar fent el dia a dia, oblidar-te que et fa mal, i seguir amb un somriure a la cara!!!

PD me n’oblidava…. que hauria estat d’aquesta setmana sense les vostres mostres de suport?? molts grĂ cies per haver-ho fet mĂ©s entretingut!!

Anuncis

de quan les coses es van posant al seu lloc

De un 2012 que ha començat remogudet, n’extrec les segĂĽents conclusions: que les meves princesetes sĂłn el major tresor i projecte entre mans que tinc. Que si casa nostra se’ns va quedant petita, doncs de moment estarem apretadets, que estar mĂ©s amples  no s’ho val tants maldecaps. Que de seguir treballant a la gene i estar clamant al cel aviam si em paguen abans de 8 mesos (anem batent rècords) no en tinc ganes. AixĂ­ que començo els  trĂ mits per estar oficialment a l’atur. I que es prepari la meva futura mĂ quina de cosir, perque he iniciat el curs Cosim pels mĂ©s menuts. I que aquest 2012 la vida no se’ns passi massa rĂ pid, que el visquem sense presses i amb molta alegria. Sigueu feliços!!!


Es busca…

…temps per a no fer res. Si algĂş troba la manera d’aturar, encara que sigui una estona, les agulles del rellotge, que m’avisi. Potser aprofitarĂ©  per seure i simplement contemplar lo boniques que sou. O regar a temps les assedegades plantes, fer aquella trucada que fa dies que ho intento, o passar una estona amb tĂş, aixĂ­, sense tenir res a fer, com abans. CuriĂłs això de trobar-se a faltar visquent sota el mateix sostre. SerĂ  que anem una mica atrafegats?


…de l’aventura del dia a dia

Hi ha dies en els que passen tantĂ­ssimes coses i dies en els que, afortunadament, no passa res. Dies en que la demanda continua de les princesones de la casa arriba a ser esgotadora.  I augmenta la pila de coses pendents a fer. I el llibres continuen eternitzant-se a la tauleta de nit. Però les nits continuen sent nostres, i ens retrobem en cos i Ă nima. I aviat el matĂ­, moment tan dolç els vostres despertars que m’omplen d’alegria i energia per a tot el dia. I Ă©s que tantes carones somrients de bon matĂ­ Ă©s el millor dels regals!

PD, sobre la foto, s’endevina prou bĂ© qui Ă©s la tremendota de la casa, no? per sort la senyoreta Noa i el seu orinal amics inseparables, i estĂ  anant força bĂ© l’adĂ©u al bolquer!